PHOTO
AWARD
WINNER

Sobre la foto

La fotografia guanyadora del premis FCBarcelona en la categoria de fotografia individual pertany al projecte de Craig anomenat  “setze”,el qual parla de les vides, somnis, ambicions i pors els d’adolescents de 16 anys de diversos àmbits socials a tot el Regne Unit.

La imatge presenta a l’Arshia, un jove iranià que viu a Liverpool i busca asil polític .No només intenta ‘integrar-se en aquest nou  entorn aprenent anglès i continuant amb la seva educació, sinó que també juga amb el Kingsley United a Toxteth, conegut com l’equip “amb més diversitat ” de Liverpool, que l’ajuda a fer nous amics i a sentir-se acceptat.

L’ Arshia conta la seva pròpia història en un text manuscrit en la seva llengua materna, el Farsi, la qual es presenta en la image al costat del seu retart.

CARTA
PERSONAL
D’ARSHIA

Hola,

Em dic Arisha Ghorbani i vaig néixer l’1 de febrer de l’any 2000. Això vol dir que tinc 16 anys ara. Normalment, sóc una persona contenta, però algunes vegades també m’enfado. L’única cosa que faig sempre amb ànims i afecte és el futbol. Vaig començar a jugar a futbol amb un equip adult des dels 8 anys i això em va fer progressar en el futbol.

Tinc molts plans i somnis, masses!!

M’agrada anar a l’escola i aprendre. Gaudeixo molt la meva escola i l’equip fantàstic que hi treballa i mai vull marxar de l’escola. Sé que molta gent no pot arribar als seus somnis. És difícil i s’ha de treballar de valent per assolir els meus somnis. Ser una doctora en cirurgia és un dels meus principals somnis.

Sóc bon aprenent i entenent a l’escola. La meva llengua materna és una de les meves barreres entre jo i els meus somnis. Fa justament tres anys que visc al Regne Unit, però tot i això encara hi ha algunes paraules escrites que no entenc. Per altra banda, puc parlar l’anglès molt bé.

Un altre dels meus problemes és que no podem anar de vacances, no ens permeten viatjar, no podem comprar un cotxe encara que tinguéssim diners, ja que el meu pare no pot aconseguir el seu permís de conduir, i no tenim permís per treballar. Tot això vol dir que no podem prendre cap decisió sobre el nostre futur, perquè som sol·licitants d’exili.

Això fa que un noi adolescent com jo estigui desesperat i estressat, cosa que no és bona a la meva edat.

Desgraciadament no puc anar a la universitat perquè sóc sol·licitant d’exili. Sé que no es culpa del govern del Regne Unit, però si hi pensem una mica, jo puc tenir el potencial per ser doctor en un futur i salvar centenars de vides humanes. M’agrada ajudar altra gent pobre que necessita ajuda i veure el seu somriure a la cara.

En fi, segueixo amb la meva esperança i el meu estrès. No deixo que cap problema m’allunyi dels meus somnis.

No puc ni vull culpar a la meva família o ningú per la situació en la qual em trobo. Has de saber que res s’aconsegueix fàcilment a la vida i t’has d’esforçar durament. Si fos fàcil, tothom seria feliç i alegre.

CRAIG
EASTON

© Ella Benson Easton, 2017.

Craig Easton és un reconegut  fotògraf escocès que en els seus treballs explora la identitat i el sentit del territori. Dins de la millor tradició documental el seu treball combina paisatges espectaculars amb retrats íntims, i contextualitza les seves fotografies oferint als protagonistes dels seus retrats la possibilitat d’aportar la seva pròpia veu a través d’escrits que incorpora en la imatge final.

Ha Estat guanyador del Premi Cutty Sark per ser el fotògraf de viatges de l’any 2013 i més recentment ha rebut el Premi al Fotògraf de Viatges de l’Any 2016.